reflexió nº 1: La crisis económica está afectant a molta gent, no hi ha treball, no hi han empreses, cada vegada menys, el tunel de l´economía no veu la llum, diuen dos o tres anys mes, açó la gent no podrà aguantar-ho i tots deguem de reflexionar, hi haurà que apretar-se el cinturó molt fort i ajudar-mos uns als altres si no, tindrem que pegar a fugir d´aquest país, per que, si la gent, no te per a minjar tindrá que buscar el minjar on estiga, tornarem a ser nómades.
reflexió nº 2: ¿ que pasarà a la colombicultura? deurà com tots adaptar-se a les circumstàncies, ¿que vol dir açó?, menys premis, menys concursos, menys gastos: arbits, colomes,...HEM VISCUT PER D´AMUNT DE LES NOSTRES POSSIBILITATS, i ara anem a pagar-ho, encara que deurien de tancar de per vida a: banquers, alguns empresaris i sobre tot ALS POLITICS MEDIOCRES QUE TENIM EN AQUEST PAIS. La gent no es mereix el que està pasant.
reflexió nº 3: No se pot, i no se deu, pagar el que s´está pagant en aquesta afició, tots tenim que apretar-mos el cinturó. Picaderos deuen quedar els pocs professionals del tema, i açó, no sumen mes de quatre, en la provincia, lloguers de colomes( i son barates si son bones), arbits federats, comarcals, inters,......¿Qui te que ficar els preus? els colombaires, l´afició, ja que al final es la que ho paga tot. Per el bé de la colombicultura ara deguen ficar les bases per a que aquesta afició perdure i els propers anys veniders, una vegada la reestructuració faja efecte, siga seguent l´afició, de cada vegada, mes gent que la practique.